Escriure en sí mateix és un acte censurador, d´entre tots els pensaments
que la nostre ment genera, n’hem d’escollir els més adients per abocar-los, ja sigui
en un full de paper, en un arxiu de text, o bé, directament a la xarxa.
Les idees circulen veloçment mentre les lletres que teclegem aterren
matusserament a la pantalla, son artificioses; evocades per agradar a l´altre, portades a escena per a ser admirades.
Cada segon més lluny de les idees originals que fa uns minuts passejaven per la
nostre closca. I així, anem escrivint, amb l´altre que opina, que modifica, que corregeix.
I que queda de nosaltres?
