jueves, 5 de marzo de 2015

PROCÉS DE CONTRADICCIÓ SUFICIENT



Escriure en sí mateix és un acte censurador, d´entre tots els pensaments que la nostre ment genera, n’hem d’escollir els més adients per abocar-los, ja sigui en un full de paper, en un arxiu de text, o bé, directament a la xarxa.

Les idees circulen veloçment mentre les lletres que teclegem aterren matusserament a la pantalla, son artificioses; evocades per agradar a l´altre, portades a escena per a ser admirades. Cada segon més lluny de les idees originals que fa uns minuts passejaven per la nostre closca. I així, anem escrivint, amb l´altre que opina, que modifica, que corregeix.

I que queda de nosaltres?

5 comentarios:

  1. Bé, potser Ricard, el primer que ens hem de plantejar és "si escrivim com pensem o pensem com escrivim" ...

    Al seu moment, Sapir i Whorf ja discutien sobre si "pensem com parlem o parlem com pensem". En ple segle XXI quedarien descol·locats perquè ja no és tan important com parlem sinó com escrivim. O, encara pitjor, en aquest món digital actual, val molt més una imatge que tot el que puguem teclejar

    ResponderEliminar
  2. Escollir, com bé dius, és un procès continu de rebuig, i en l'escriptura, un procès més pausat que la comunicació oral, aquest rebuig és molt més patent

    ResponderEliminar
  3. Crec que escriure és una elecció entre totes aquelles idees que se'ns acudeixen però des del meu punt de vista és tan nostra la selección final com les primeres idees que hem tingut.

    ResponderEliminar
  4. Gluuups, perdona Ignasi. Al meu primer comentari t'he rebatejat ... Un exemple que escrivia sense pensar?

    ResponderEliminar
  5. L'escriptura és un art, cal recordar-ho. No tothom té la capacitat de captivar amb unes paraules emotives sobre paper, o evocar-les de forma poètica per tal d'embellir el llenguatge. Penso que dins el món de l'escriptura existeix aquesta selecció que detalleu, però sempre amb motius superiors, i no penso que intentar agradar ens fagi perdre el sentit, ni que deixem d'ésser nosaltres mateixos. En aquesta mateixa aportació per exemple, tracto d'emprar un llenguatge entenedor i adequat dins un context. Evidentment, si que selecciono idees, rebutjo d'altres, però en cap moment perdo la meva identitat, ni tampoc perd força el contingut del missatge que pretenc transmetre.

    En aquesta direcció, discrepo força de la teva opinió.

    Salutacions!

    ResponderEliminar